Resultats de la cerca frase exacta: 10
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
berenar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. berena rucó berenada, berenar abundós. alifara, berenada, esp. la servida a l'era el darrer dia de batre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
berenar 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
v. intr. fer rucó Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
esmorzar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. esmorzada berenar(en algunes contrades) desdejuni, petit esmorzar que hom fa en llevar-se del llit. parva, petit desdejuni que hom fa els dies de dejuni. bocinada, menjada que els treballadors solen fer entre l'esmorzar i el dinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
menjada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
devota pren els dies de dejuni eclesiàstic. esmorzar, àpat lleuger que hom sol fer a primeres hores del matí. bocinada, menjada que els treballadors prenen entre l'esmorzar i el dinar. dinar dinada, dinar de molts. berenar, menjada que es fa a mitja tarda; en algunes contrades, esmorzar. berenada [...]
|
|
5.
ganes
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) covera, ganes de covar, que mostren les gallines quan es fan lloques. cerquera(de cercar; usat a Mallorca. Alc.) berenera(de berenar; usat a les Illes. Alc.) 3 Tenir ganes de: Estar d'humor per(s'usa esp. en frases negatives). Fer perdre les ganes: Malcorar. Desenllaminir. Desenllepolir. Escarmentar [...]
|
|
6.
conreu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. llauró, terra conradissa. llaurada, terra on hom està llaurant. Porta'ns el berenar a la llaurada. sembrat(->), terra sembrada. regadiuo terra de regadiu, terra que hom pot regar a voluntat (en oposició a terra de secà). Ant. Terra verge. Garriga [...]
|
|
7.
acompanyament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
berenar es menjava un gran cantell de pa amb unes quantes olives per companatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
continuar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tornem-hi, que no ha estat res (fam.). A les quatre vam berenar i després tornem-hi, que no ha estat res. Ant. Discontinuar. Interrompre. 2 v. intr. Durar sense interrupció. seguir. Segueixo creient que és així. persistir subsistir. Les causes de desordre subsisteixen. perseverar. Perseverar en una [...]
|
|
9.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucaro pispar, prendre [...]
1 v. tr. calar (fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar (intr.), menjar amb avidesa. tragar o dragar. El veiessis com draga! endrapar (fam.) manducar (fam.) ensacar (usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam (en llenguatge infantil) omplir el pap (el buc, o el ventrell) llaminejar (intr.), menjar llaminadures. llepolejar, íd. piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany). sobremenjar, menjar en excés. fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora. carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament. menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana. menjussar, íd. menjuquejar o fer menjucs, íd. fer mengims, menjar poc i sovint. matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana. treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament. eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc. fer bona taula, menjar esplèndidament. taulejar, estar sovint a taula per menjar. fer honor a un menjar, menjar-ne molt. banquetejar, anar sovint a banquets. aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc. menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment. panarrejar, menjar habitualment molt pa. menjar a dos queixos, menjar voraçment. menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc. menjar com un conill, molt i de pressa. menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. → gastar, corroir. 4 Donar menjar: → alimentar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
10.
camp
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. saió, camp d'extensió variable, segons les contrades. llauró, camp de conreu, que hom llaura. llaurada, íd. Porta'ns el berenar a la llaurada. porca, cadascuna de les faixes de terra compreses entre rega i rega, en què es divideix un camp per a sembrar. conreu, terra conreada. On acaba la [...]
|
1 v. tr.
calar (fam.). S'ha calat tot el plat.
clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra.
cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre.
fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill.
fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs.
devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament.
consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn.
tastar, menjar molt poc d'una cosa.
rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa.
prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú.
fer baixar coll avall
pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques.
ficar una cosa al pap, menjar-se-la.
picar, prendre una mica d'un menjar.
embocar-se. M'he embocat tot un pa.
(Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.)
2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte)
golafrejar (intr.), menjar amb avidesa.
tragar o dragar. El veiessis com draga!
endrapar (fam.)
manducar (fam.)
ensacar (usat a Mallorca, Alc.)
fer nyam-nyam (en llenguatge infantil)
omplir el pap (el buc, o el ventrell)
llaminejar (intr.), menjar llaminadures.
llepolejar, íd.
piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany).
sobremenjar, menjar en excés.
fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora.
carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament.
menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana.
menjussar, íd.
menjuquejar o fer menjucs, íd.
fer mengims, menjar poc i sovint.
matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana.
treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament.
eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc.
fer bona taula, menjar esplèndidament.
taulejar, estar sovint a taula per menjar.
fer honor a un menjar, menjar-ne molt.
banquetejar, anar sovint a banquets.
aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc.
menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment.
panarrejar, menjar habitualment molt pa.
menjar a dos queixos, menjar voraçment.
menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc.
menjar com un conill, molt i de pressa.
menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa.
fer una mossada, íd.
menjar en una esgarrapada, íd.
menjar a cremadent, menjar àvidament.
fressar, menjar, els cucs de seda.
desdejunar-se
esmorzar
dinar
berenar
sopar
ressopar
3 Fig. → gastar, corroir.
4 Donar menjar: → alimentar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana